El PPOE i els tutti quanti

És altament preocupant que, els mateixos que han aconseguit amb les seves accions menystenir el parer i el sentir de tot el poble de Malgrat en la preservació del seu patrimoni històric, ara en una frenètica carrera contrarellotge i amb l’objectiu de renovar mandat, intentin tirar endavant diversos nous endegaments aliens del tot a la necessitat i voluntat popular: Cobriment de la riera, Enrunament de les peixateries velles, Auditori, ARE, Pelotazo mèdic Campoy, trenet ajagut sense piles, arranjament de la Verneda a compte del Castell... Clares mostres totes elles dels interessos ocults de les administracions implicades en tots aquests projectes i que en res beneficien els interessos urbanístics i de creixement del nostre malmès i decadent municipi.

Si al llarg del seu llarg i antisocial període governatiu, la gent d’aquesta vergonyosa secta destructiva de tot allò, patrimonial o no, que s’interposa al seu pas, han estat capaços de realitzacions urbanístiques absolutament agressives i totalment contraries a les necessitats de creixement reflexiu i compensat, no entenem com el poble de Malgrat no és capaç de revoltar-se massivament d’una vegada per totes i dir ja n’hi ha prou d’aquest color.

No volem ser un raval metropolità més perquè així ho vol una Diputació, una Generalitat o un partit que bassa tota la seva política en la infinita capacitat de formigonar tot el territori sense les més mínimes mostres de planificació urbanística, de sostenibilitat i de futur. Ara amb el nou PAC a punt, realitzat per la Diputació per encàrrec de l’Ajuntament i amb una pretesa i ample participació ciutadana, cerquen de donar sentit i justificar el macroprojecte de l’auditori omplint-se la boca de cultura quan al darrera només hi ha l’afany de reconvertir un sector econòmic tant inestable,  precari i malgirbat com és el nostre turisme. No els hi interessa el més mínim la cultura, la cultura és la coartada que fan servir per maquillar l’afany inconfessable de nous endegaments, de grans negocis de les xarxes del partit com si d’una autèntica màfia es tractes, i al darrera, bavejant només, tots els promotors, auditors, caixes i tutti quanti del macro seguici PPOE que fidelment els acomboia.

Alarmant!!!           

Les allargades ombres

Ignoràvem que Luis Aguilé hagués estat puntualment un cantant dels anomenats de “protesta” i que tingues una cançó del seu repertori molt poc coneguda i que, com ens ha descobert un amic, ens recorda en gran manera el que està passant al nostre municipi i és la que podeu escoltar en aquest vídeo.

Sembla que l’ombra del “Luigi” és tant llarga que ja arriba -de moment- fins a Arenys de Mar i es va perllongant pel Maresme... uuuuuuuuuuuuuuuuuuh!!! 

 

Vostra actuació desastrosa i planyidera

Voldríem que fixéssiu l’atenció en la última de les grans epopeies constructives realitzades per l’ínclit regidor E. Viñolas. L'incomparable matxambrat aconseguit amb l’us compensat i auster de la fusta combinat amb la pedra serà amb tota certesa i en un futur no llunyà matèria d’estudi en els principals centres formatius d’arquitectura moderna.

Fruit de les seves altes prestacions en el càrrec que ocupa ara ens assabentem a l’escoltar aquesta seva última intervenció a Ràdio Malgrat que ell no para quiet ni un moment, cada dia tot el dia, d’obra en obra, gruant i gruant, de gesta en gesta i amb una agenda tant atapeïda que no li queda temps per anar a la ràdio a impartir conferències magistrals com si de l'ínclit Aznar es tractes.

Li ha quedat un parc del Castell molt bonic, ara nomes falta que després de més de dos anys d’anunciar-ho als quatre vents tingui l’amabilitat de posar les plaques, amb el seu corresponent número, a les plantes per tal de poder identificar cada varietat i justificar l’existència dels quatre plafons informatius que trobem dins del parc i que ningú sap que collons hi fan, apart d'ombra.

Entre tant tragí voltant obres, ara que la construcció està parada, tot i estar atrafegat perseguint escorrenties superficials i arbustives disperses, voldríem demanar-li que d’una vegada per totes restableixi el Parc del Castell al seu estat inicial de fa dos anys i la gent en general i les escoles en concret, puguin almenys fer us dels pedagògics continguts florals que inicialment preveia i tenia l'espai.

Això ho demanem amablement a efectes de poder veure-ho realitzat abans d’acabar el seu mandat, buenu, en resumides cuentes seria la seva obra magna dins la regidoria que magistralment ocupa, vamus, gràcies a Deu, suposem.                

Mirada retrospectiva i fanatisme* social

*FANATISME m.
Qualitat de fanàtic; entusiasme cec i obstinat; cast. fanatismo. Lliurant-la abans de tot dels vells fanatismes qui la mantenen atrassada, Rosselló Many. 185. Entrava en son temple amb l'ardent fanatisme del neòfit, Oller Febre, i, 5

Al poble de Malgrat el cec fanatisme que practiquen una part important dels seus veïns ve de molt lluny i això es desprèn d’aquest article  de Josep Costa i Ribas publicat al periòdic nacionalista La Falç. 
Avui, igual que fa 93 anys, seguim sota l’imperi del mateix fanatisme radical i xaró de que ja es feia ressò i denunciava l’autor d’aquest interessant article en aquells convulsos anys. Fixem-nos en la denuncia que fa l’autor sobre la falta d’escoles al municipi i de com, semblantment a fa un segle, les nostres portentoses i planificadores autoritats pretenen fer un ARE de cinc-centes vivendes sense tenir previst aquest augment de població ni en serveis, ni en sanitat ni en educació... Clar que, sembla ser, el tema educatiu ja el contemplen, perversament i d’amagat, prioritzant subtilment l’ensenyament privat per sobre del públic.

Fa 93 anys l’autor ja ens alertava sobre els perills del fanatisme religiós, polític i personal que observava al seu voltant. Res o molt poc ha canviat el nostre poble de Malgrat al respecte quan veiem, i hem de patir encara, un govern de persones inútils pel càrrec que ocupen i encimades per fanàtiques forces alienes a la realitat i als interessos locals. Un seguici constantment sota sospita, mediatitzat, alienat i farisaicament pervers que no aspira a altre cosa que no sigui la perpetuació dels seus privilegis de classe. Ells ho anomenen Partit Socialista Català (PSC), nosaltres en diem:  Partit Popularment Obscè i Estraperlista ecspanyol (PPOE).

Ja n’hi ha prou, hem de dir prou a tanta ignomínia i menyspreu per part dels nostres autistes i engalipadors governants.

 

Recons de l’ánima

Sadollant-se a doll d’amor i frases respectuoses. LA FALÇ va festejar, enèrgica i clamorosa, la primera urpada al caciquisme...! Com aixamplen el cor arreu les bones obres! ¡Com van quedant gravades dins mi aquelles estones, en que ens veiem dolçament bresolats en un ambient de amor gran i redemptor! ¡Com han quedat esculpides dins mi, aquelles paraules, de conhort, de encoratjament, impulsores de fer mes camí en el camp de la cultura, que ‘ns dirigiren, a tota vents i a totes veus, nostres diputats, nostres protectors, nostres volgudes autoritats dels pobles veins Pineda i Calella... ¡Com m’ha captivat aquella dolça espectació dels nostres germans catalans i malgratencs que concorregueren amatens a dita festa, anelosos de infiltrar-se en nostre auriola de amor patri! Però amb tot i el ser tots, tan ben observats, tan admirablement acompanyats, de persones tan volgudes, mon cor, allí dins hi anyorava quelcom, hi anyorava la presencia d’aquelles persones, que intenten i procuren intencionadament o ignocentment, destruir nostre obra, despreciar nostres fets...

¡No sigueu fanátics!

¡No sigueu sorvilistes!

¡Cumpliu vostres deurers!

¡Feu valer vostres drets!

Ahont éreu vosaltres que tan ens desprecieu¡ Ahont éreu vosaltres que no sabeu capir, els resultats profitosos que vos donarán nostres desferres! Perqué no venieu a sentir les paraules redemptores, que tenien de fer en nosaltres una transformació complerta! Lluny esteu, sempre allunyan-vos de tothom que vos prediqui amor! ¿Perqué no veniu a sadollar-vos de nostres doctrines? Perque lo que mou vostres fets no es cap ideal perque no es cap impulsió propia... perque es solsament un fanatisme que os fa esclaus de la persona que tan aduleu, una persona qu’es vostre rutina, qu’es vostre enderrocament... ¡ai de vosaltres si sou fanàtics! Eix fanatisme vos taparà vostres ulls... afogarà ‘ls batecs de vostre cor, matarà vostres sentiments d’amor i com pedra empesa, per fatal carrera, anireu rodolant, fins a estimbar-vos en el precipici, que será el fossar, do vostra actuació desastrosa i planyidera!

Y aquestes persones que vos han fet ésser fanàtics, amb mirada estoica y despreciativa mirarán vostra caiguda, i encare sobre el fossar de vostre mort espiritual, posarán la llosa de l’ignorancia, perque no pogueu jamai, tindre forses per aixecarvos-en, i tirar sobre sos cossos, ‘l terrible anatema de vostra eterna agonía...

Perque haveu de ésser tan servils, germáns meus, amb aqueixes ruins persones! ¡perque heu de cumplir les fatals ordres que vos donen! ¡vos amanyaguen dolçament, vos fan promeses de coses que vos usurpen i vosaltres sens dar-vos-en compte, seguiu com ignocents anyells ses doctrines enganyoses! i perque... perque ho feu? Perque vos han fet un favor, fent-vos avans el perjudici! ¡perque vos allugereixen els pagos e impostos locals, carregant-los sobre les espatlles de vostres germáns, que voleu fruir de sos drets i complir vostres debers! ¡No... no podeu capir la responsabilitat que recau sobre vosaltres! ¡vosaltres sou els causants de nostre enderrocament, vosaltres sou els que amb vostra poca compenetració, en dies electorals, mateu els sants i sagrats esforsos dels que volen viurer, dels que tenim ansies de progrés, de llibertat! ¡Vosaltres no sabeu capir que vos falta ensenyança, no sabeu capir que la falta d’aquest element vos fa anar a raurer als peus de qui vos ho quita... no sabeu capir que quan vos fa aquell mínim favor, vos ha fet ja el perjudici de matar-vos la manera de fer-vos-el vosaltres mateixos... privant-vos de l’instrucció no saben capir que vostres fills creixen ignorants i que un cop crescuts tiraran sobre vosaltres la culpabilitat de sa ignorancia, “no compreneu que hi ha persones que els priven de lo que tan a dreta llei los hi pertoca... i vosaltres en pago els aduleu eixes persones, i les hi doneu inconscientment vostre graó de sufragi per manténdrels sempre, sempre dalt del seu prestigi i poder.

¡Mireuvos Pineda! I veureu el batlle señor Serra i Moret, que fomenta les escoles, que procura per son diminut poble una culta biblioteca, que trevalla per cumplir amb son deurer.

¡Mireuvos Calella! I veureu el señor Angel Cabutí, que com autoritat gelosa de son deurer trevalla junt amb sos companys per conseguir a Calella son poble, un esdevenir gran.

¡Mireuvos nostre districte! I veureu la deficiencia en vers los altres que ‘l circunden... i ansiareu les mans, el cor, l’efecte del nostre diputat electe senyor Regué; ansiareu la prompta representació vostra en persona que dignament vos representi, i que sia un ver defensor de vostres fruits i furs com ho es el senyor Rosés. ¿Perqué els detesteu? Perque quins vos manen vos ho diuhen, no perque vostres cors vos ho dictin... ¡en nostra festa teníeu que sentir-los! ¡allí havieu de jutjar-los!... ¡per aixó mon cor’ vos hi anyorava!

I per últim ¡mireuvos Malgrat!... ¿i que hi veureu? ¡potser... res! Vostre fanatisme vos entela la vista, no veieu que a Malgrat li falten escoles per vostres fills, li falten lliçóns exemplars de vostres direccións... penseu que encara sou a temps a reinvidifiacar-vos... nostre poble, nostres llars, vostres fills, vos ho imposen, per els cumpliments de vostres deurers, per els espectes de vostres drets, al nostre crit de protesta que diu: Complín nostres deurers, volém nostres drets i el día que ‘l senyor vos aconselli traïdorament que no atengueu, que desprecieu el crit de LA FALÇ... digueu-li “S’ha acabat ja nostre paràlisis ¡volém ser lliures! Volém ensenyança per nostres fills, volém que nostra actuació local siga progresiva...” i el día que se vos cridi, per més que siga LA FALÇ qui ho faça... acudiu al seu crit de convocatoria, i coadjuvant en sa obra redemptora... penseu sempre, que un poble, com mes ansies te de llibertad, mes gran es, i que ‘l mes gran obstacle per arrivar a sa grandesa, es que los seus ciutadans sien fanàtics.

Josep Costa i Ribas

La Falç. Malgrat, 7 de maig de 1917.

    

Paradisos perduts

Ens plau molt llegir aportacions com la que fa el mestre Espadaler sobre la destrucció de la franja litoral, i del país en general, en nom d’una pretesa modernitat urbanística per part d’inútils i ofensius polítics tarambanes que només aspiren a lucrar-se mitjançant l’especulació salvatge i el menyspreu a la ciutadania, al patrimoni i al futur.  

Saturada ya la costa, el ladrillo avanza imparable hacia el inmediato interior, y con la misma estética

Me da a conocer Juan Pedro Bator un libro de su invención que constituye uno de los ejercicios más necesarios, pero al mismo tiempo más dolorosos que alguien pueda hacer hoy en España por poco sensible que sea a la contemplación del paisaje. El ejercicio es de geografía, aunque quizá sería mejor de memoria geográfica. El libro se titula Paraísos perdidos (Saga Editorial), y propone un recorrido por las costas españolas, de las Canarias a Portbou, de Cádiz a Hendaya y de Eivissa a Finisterre.

El trabajo, tan hermoso como duro, consiste en ilustrar con una fotografía de hace unos cincuenta años un pedazo de costa representativo de una zona, y que sea a la vez emblema de las razones por las que aquel lugar atrajo el interés de los primeros veraneantes y de unos admirados turistas. Y luego, con toda la intención del mundo, Bator coloca a su lado una fotografía actual, en color, tomada desde el mismo ángulo. Uno va pasando páginas y no gana para sustos. Quien mira y lee los textos con los que Bator narra el contraste llega fácilmente a la triste conclusión de que el mundo, sin discusión posible, tenía muchísimo más nivel en blanco y negro.

Este libro, magnífico y ejemplar, didáctico y nada retórico, lleva como subtítulo Crónica gráfica de la transformación de la costa española,aunque uno en seguida se pregunta si su autor, movido sin duda por su amabilidad a prueba de bomba, se ha propuesto no asustar. La costa, en efecto, se ha transformado, pero a la vista de los documentos gráficos que ofrece - excelentemente escogidos, por cierto-,uno diría que el verbo se queda corto.

Lo más sorprendente de todo es que la destrucción de la costa española haya sucedido en estos últimos años con ayuntamientos democráticos, comprometidos todos verbalmente con el respeto al medio ambiente, regidos por una legislación suficiente, inequívoca y fácil de interpretar, sometidos a control por las sucesivas instancias superiores, y, por si no bastara, con un ecologismo militante dispuesto a no dejar pasar ni una. A la vista está, sin embargo, que pasaron casi todas, y por la puerta grande.

Tal como marchan estos asuntos, me temo que la cosa no haya terminado ahí, y que dentro de pocos años al bueno de Juan Pedro Bator le tocará ilustrar un ineludible complemento. Saturada ya la costa, el ladrillo avanza imparable hacia el inmediato interior, con la misma estética e idéntico método operativo. Si ahora se observa poco movimiento privado, porque la crisis ha impuesto un estado de letargo, eso no significa que haya aportado sentido común, ni siquiera buen gusto ni mucho menos un cambio en los objetivos. Y si alguien lo duda, observe la obra pública en lugares afectados. Y si no sabe dónde efectuar la observación vaya de La Bisbal a Figueres… si es que la perplejidad le permite finalizar el recorrido.

Paraísos perdidos
Anton M. Espadaler  - L.V. 11/11/2009

    

Dolce far niente

Aquí teniu la darrera entrega de l’últim Ple municipal on el nostre regidor de finances, en un quasi monòleg, ens explica lo bé que porta els comptes del poble i la impossibilitat de fraccionar els pagaments del rebut de la contribució, contràriament a com es fa a d’altres pobles veïns, sota perill de posar en entredit el seu dolce far niente.

Curiosament, aquesta última incorporació dins de la secta PPOE Malgrat, lluny d’aconseguir dotar al govern de seriositat i rigor, ha aconseguit tot el contrari, és a dir, convertir les seves arengues metafísico-financeres en xerrameca sota sospita de constant engalipada dins el que ja es conegut arreu com a “Gran Circ Municipal, PPOE Malgrat”. I és que a demagògia a aquest fidel servidor del poble, socialista d’última degeneració, no el guanya ningú com tampoc el guanya ningú en planificació de jubilacions daurades. Aquesta pestilent xarxa mafiosa de Caixa Catalunya amb Narcis Serra, Diputació amb Antoni Fogué i PSC amb el Tio Pepe al capdavant tenen els dies comptats, ho saben, i és per això que el saqueig de l’erari públic i els escàndols urbanístics cada dia que passa serà més descarat sota el lema de: “pilla avui el que saps que no podràs pillar demà.

        

Denunciï’m, denunciï’m!

Aquí teniu una entrega, la penúltima, amb les cinc mocions presentades pels tres grups de l’oposició en l’últim Ple municipal. A nosaltres, dins la moció de la consulta popular, ens ha agradat molt l’argumentació -clarament excuses de mala pagadora- feta per la Conxita i on ens mostra el seu clar perfil antidemocràtic i espanyolista. “Virtuts” ambdues que sembla ser omplen de goig a la nostra servidora social, sempre amb la llei per davant i donant la cara, el cas cobriment de riera n’és el perfecte paradigma.

Fer enquestes pagant l’ajuntament per a us del PSC és legal. Demanar una consulta popular, no vinculant, per dir sí o no a la independència és un fet il·legal, perillós, un acte terrorista vaja.

Pensem, per tot plegat, que l’oficina antifrau tindria que inspeccionar sota la enorme catifa de l’ajuntament de Malgrat -conegut també com a “Casa de la Xita”-, amb tanta Diputació, CCM, ARE’s, pelotazos, caixes, bancs i tanta immobiliària, obtindrien uns resultats espectaculars en la seva primera indagació i que cobriria a l’oficina antifrau, amb escreix, de glòria, prestigi i honor.

Animi-se’n! Malgrat tot els hi aplaudirà.

La catifa municipal

L’acusada deriva del nostre ajuntament cap a formes plenament autoritàries, excloents i antidemocràtiques, com podem comprovar a l’escoltar els dos àudios de l’últim Ple municipal, hauria de disparar totes les alarmes dels màxims responsables governatius supramunicipals i obliga a tots els ciutadans d’aquest poble a preguntar-se amb inquietud i justificada alarma sobre el que està passant a Malgrat.

Amistats molt perilloses

Aquí teniu la última intervenció a Ràdio Malgrat de la regidora Ana Vega en un nou intent d’infondre confiança als desinformats ciutadans que ho ignoren tot de les seves gestes municipals. Són tantes les tasques que realitza aquesta dona en aquest pou de presumpta corrupció en que s’ha convertit Malgrat que compta amb l’assistència i assessorament als Plens de Malgrat de d’inefable ex alcalde de Llavaneres, Victor Ros, pels que ho ignorin, el gran creador dels presumptes -o no tant- escàndols de corrupció a Llavaneres. Tot plegat un estol gremial de mosques que sobrevolen tifarades a la recerca dels seus tangibles guanys. Al capdavant de tot aquest gran escàndol de governabilitat local hi trobem el PSOE amb la inefable alcaldessa Campoy que ha fet possible aquest lamentable i esperpèntic miracle que té tota la pinta que s’acabarà com el rosari de l’aurora. Per tothom és coneguda la dimensió del gran escàndol de la construcció al nostre poble mentre els sistemes democràtics de control estan de vacances, passant de tot, prenent el sol. Potser ja fora hora que finalment fessin una ullada a Malgrat. Quedarien/m sorpresos de tot el que es pot arribar a entaforar sota la catifa consistorial.

Pels neguitosos que no disposin de 30 minuts per escoltar la vàcua xerrameca pepoeista, hem elaborat un resum de dos minuts amb la intenció d’estalviar temps als oïdors.

El virus antidemocràtic "3A"

Perill pel Maresme?: el virus “3A”, ha nascut a Malgrat.

Aquest virus “3A” és l’Actitud Autoritària a l’Ajuntament. I s’ha descobert recentment, quan s’ha impedit l’entrada al Ple de l’Ajuntament de Malgrat d’un ex-treballador acomiadat el juny de 2008.

Reprodueixo els meus articles a la revista Som-hi! de Malgrat dels mesos de setembre i octubre on es poden observar els detalls d’aquest virus. També, el comunicat conjunt dels grups de l’oposició. Si alguna persona està interessada en més informació pot consultar als grups municipals de l’oposició (CIU, ERC, ICV-EuiA), o posar-se en contacte amb mi (soleramon@hotmail.com).

El meu desitg democràtic és que cap persona del Maresme es trobi en la mateixa situació que jo: acomiadat per demanar l’aplicació del conveni laboral de l’Ajuntament, i amb l’entrada prohibida als plens municipals, per evitar les seves protestes.

Hi ha persones que creuen que haig de limitar la meva lluita als tribunals, als que evidentment he anat, però la gravetat d’aquest comportament de l’equip de govern requereix que se’n doni la màxima informació per acabar amb aquest tipus de comportaments antidemocràtics.

Maresme, octubre 2009.

___________________

Imprès repartit per Ramon Solé als plens municipals de Pineda i Palafolls.